De falta

Santboià 1 Olesa 0
Nova derrota, aquesta vegada amb una falta directa desde la frontal de l'àrea (http://www.youtube.com/watch?v=-XRNzJNmzBw). S'ha millorat la imatge contra un equip aspirant a play-off, però no hem acabat de tenir punch al davant. Llàstima perquè el Santboià no ha tancat el partit i amb el 1-0 sempre hi havia la possibilitat d'aconseguir alguna cosa encara que durant tot el partit no haguéssim gaudit de quasi cap ocasió. No cal dir que la situació segueix sent molt crítica però no es pot tirar la tovallola.
Per la meva part, feia molts anys que no em quedava a la grada sense convocar en un partit estant disponible per jugar. Però no passa res, màxim respecte als que juguen i a intentar sumar dintre del grup.
La propera jornada ens visita un equip dels grans, l'Hospitalet. Un equip de 2aB jugant a 3a, que només ha encaixat 1 gol en 10 partits i que no està líder degut a que li van prendre 3 punts als despatxos.

Situació cada cop més difícil

Olesa 0 Pobla de Mafumet 1
Nova derrota, aquest cop per la mínima, però on els pals i el nostre gran porter van evitar una derrota més abultada. No hi ha manera de guanyar un partit i si mirem el calendari no és per estar massa esperançats : Santboià, Hospitalet i Prat.
I ahir nou ball de baixes : Samu, Morillo i Raul Cortezón. A ningú li agrada ni senta mai bé al vestidor quan es donen baixes, i més encara amb jugadors amb els que portes més temps com podia ser el cas del Raul, un tros de pa com a persona i com a jugador ja no dic res, valoreu-ho vosaltres mateixos. Però la situació és la que és i suposo que això serà el modus operandi cada setmana. Ja van 6 baixes en total: Amante, Marc Raventós, Arturo i els 3 d'ahir i no hem arribat a novembre. Així que hem d'estar preparats per veure qui som/són els següents.
Què en penseu de tot plegat ?

Olesa 0 Manlleu 2

La cruda realitat de la 3ª
La història es repeteix. Ja tenia la impressió quan jugava i ara desde fora ho veig igual. Els equips són molt superiors i a la llarga aprofiten una ocasió ja sigui de mèrit seu o per error defensiu nostre i a partir d'aquí l'equip psicològicament es ve avall. Ahir es va acabar 0-2 com es podia haver acabat 0-4 o 0-5.
Quan les coses van malament tot s'ajunta i per si no són pocs els problemes, ahir sembla que un jugador que és sub23 va demanar la baixa. Si se li dóna això voldrà dir, sino vaig equivocat, que s'haurà de buscar un altre jugador sub23 per completar el "cupo" mínim. I la setmana passada dos sub23 més ja havien abandonat l'equip ...
Ara vull obrir una reflexió. Quan es va pujar a 3a Divisió, tothom deia que aquesta temporada seria un regal i per disfrutar, doncs aquí tenim el regal. 8 jornades, 3 punts i la sensació que començo a notar que es dubta de la "profesionalitat" de la plantilla. Estaria d'acord que no s'està al nivell de per exemple els 2 primers partits de lliga davant Cornellà i Reus, però d'aquí a sentir,llegir, ... que els jugadors no corren, no lluiten, ... em sembla una falta de respecte contra els que la majoria d'ells han portat l'equip a la 3a Divisió. Potser no hi ha més, potser es va aconseguir un ascens de rebot i ara en patim les conseqüències, potser s'hauria de pensar que s'ha tocat sostre i que amb el que som no podem aspirar a molt més.
Ahir em venia al cap una conversa que vaig tenir amb alguns afeccionats el dia de l'ascens, jo els feia la següent reflexió "La temporada que ve serà per disfrutar, sigui amb els jugadors que sigui, d'acord, però vull veure qui realment està al costat de l'equip quan vinguin equips com el Reus, Hospitalet, Santboià, Manlleu, ... , portis 4 derrotes seguides i et vegis al pou". Suposo que algun blogger em podrà dir que no menteixo pas i que recordaran perfectament aquesta conversa.

Pròxima jornada : Olesa - Pobla Mafumet
Bé, de cara a la setmana vinent novament partit a casa contra la Pobla Mafumet. Per la meva part, dimarts començaré a entrenar amb l'equip i espero poder estar disponible per diumenge, després que l'entrenador faci el que cregui millor per l'equip. Però almenys que pugui tornar-me a sentir jugador i passar aquest tràngol amb l'equip i no desde la grada, que es passa fatal.

Etapa nova

Després de la derrota per 3-1 al camp del Balaguer, venen dos finals seguides a casa: Manlleu i Pobla de Mafumet. No fa falta dir que veient la classificació la cosa comença a ser crítica i necessitem una victòria com l'aire que respirem. No crec que siguem tan dolents com demostra la classificació i esperem que el nou entrenador juntament amb algun reforç que ja ha arribat ens ajudin a treure l'equip mica en mica d'aquesta situació.
La primera final demà contra un Manlleu fet per estar a la part alta de la classificació. El partit serà demà a Martorell a les 16'30 hores.

Alguna cosa falla

Olesa 0 Amposta 1
Ahir en acabar el partit li vaig dir a un fidel seguidor del CF Olesa si em podia fer el favor de fer-me una crònia/relat del que pensa ell de tot en general. Aquí us ho deixo, no he tocat ni una coma. Inclús el titular "Alguna cosa falla" és seu.

Alguna cosa falla, o més d’una, quan la veu de la grada es deixa sentir més en fòrums i blocs més que no pas allà on hauria, és a dir, al camp. El nombre cada setmana menor d’aficionats que ens desplacem resignadament fins a Can Trias guardem silenci (ni tan sols els Green Warriors canten, i quan canten, desafinen) i ja imaginem alternatives millors per passar un diumenge a la tarda: si haguessin començat d’una punyetera vegada, podríem competir amb els jubilats per un bon lloc des d’on veure les evolucions de les obres del Municipal de Les Planes. Qualsevol cosa menys repetir la mala estona d’avui i la cara d’idiota que portes de tornada a casa.

Potser jo sóc una mica antic, però sóc partidari d’aprendre’m les alineacions de memòria, tal i com havia estat la tònica del recent trienni gloriós del CF Olesa. Aquest any, però, l’arribada de nou cares noves ha allargassat tant la plantilla que es fa gairebé impossible d’endevinar quin serà l’onze inicial blanc i verd, ja que, qui més qui menys, ha anat entrant en les rotacions de Barangé. I en un cosa cal donar la raó al míster olesà: el nivell de l’equip s’ha mantingut jugués qui jugués. Concretament, s’ha mantingut amb constància molt per sota de les expectatives. A l’arrencada prometedora a Cornellà la van seguir partits irregulars i tot i que s’intuïa un tímid procés de creixement de l’equip i afiançament a la nova categoria, era a batzegades i a un ritme insuficient per enganxar-se al tren d’una competició que no fa concessions ni espera a ningú.

El que encara em costa més d’entendre és que aquest any siguem incapaços de memoritzar ni tan sols el sistema amb què s’afronta cada nova jornada. El que a la pretemporada era un 4-4-2 va donar pas a un 4-1-4-1 en l’estrena a Tercera que s’ha mantingut, amb matisos, al llarg de cinc jornades per convertir-se avui en un estrany 5-3-2. Un 5-3-2 apuntalat amb tres centrals que, si fa o no fa, sumaven junts els mateixos anys (d’edat, perquè en experiència no hi ha color) que els dos centrals titulars de les últimes temporades. Un 5-3-2 que obligava a Daví a fer a estones de lateral i a Francis, a estones, d’interior. I obligar a Daví a recórrer vuitanta metres amunt i avall durant noranta minuts suposa que a la segona part no sigui capaç de superar ni una sola vegada el seu marcador. I convidar Francis a pujar la banda amb la pilota controlada comporta que s’absenti perillosament en fase defensiva i que la davantera rival li pugui guanyar l’esquena amb massa facilitat. Uns riscos que s’han materialitzat, precisament, en els moments decisius del partit, quan l’Olesa ja remava contra corrent.

Malgrat tot, a la primera part ha semblat que l’invent funcionava tot i que, si cal ser sincer, semblava que contra l’Amposta qualsevol cosa havia de funcionar per força: amb tot el respecte, els de l’Ebre són un equip molt justet, amb jugadors esforçats però limitats tècnicament –amb alguna excepció notable, com Gustavo, que havia de condemnar-nos amb un golàs de falta ja avançada la segona meitat-, arguments que haurien de ser del tot insuficients en una categoria on només la disciplina no et fa guanyar cap partit. Morón es feia, per fi!, l’amo del centre del camp en atac amb la complicitat d’Arjona, i amb canvis d’orientació precisos alimentava ara una banda ara l’altra, generant ocasions de perill que acabaven al centre de l’atac fruit de jugades de combinació, una cosa que no havíem pogut veure encara en el que va de temporada. Així Soler ha tingut, per dues vegades, el gol, primer al cap i després al peu a centrades d’Enric. Mentre que per l’altra banda Raúl, a cama canviada, generava una sensació de perill creixent a mesura que s’apropava al balcó de l’àrea, on es diluïa qualsevol opció de gol en prendre sempre l’opció de finalització equivocada. L’Olesa se’n podria haver anat als vestidors amb un parell de gols d’avantatge i la sensació generalitzada de camí al bar és que era una qüestió de temps que els gols arribessin i, amb ells, la primera victòria.

La mitja part, però, ha estroncat la dinàmica de tal manera que semblava que la segona part hagués començat amb trenta minuts de retard, els que ha trigat l’Amposta a recordar-nos, amb el gol de Gustavo, que allà ens s’hi estaven jugant tres punts d’or. L’Olesa no s’assemblava en gairebé res a si mateix només quinze minuts abans mentre que l’Amposta, afortunadament, no sabia què fer amb la pilota. Només Pele, discret durant la primera part, semblava mantenir les constants vitals i recuperava el seu repertori de jugades de conducció però encara no, i com es troba a faltar!, el seu olfacte de cara a gol (com ha quedat palès en un remat de cap a un parell de metres de la porteria que, incomprensiblement, s’ha estavellat contra el porter ampostí).

I aleshores sí, amb el gol de l’Amposta, feina a córrer: amb només un quart d’hora per davant, quan s’ha de tenir el cap prou fred per insistir en el joc que t’ha portat a crear més ocasions de gol en setanta cinc minuts que no pas en les cinc jornades precedents, l’Olesa ha avançat Raventós fins a l’àrea rival amb l’esperança que despengés alguna de les pilotes que plovien des de la defensa o fins i tot des de la porteria, mentre Morillo arriscava les seves vèrtebres malgastant els seus primers minuts de la temporada veient com el joc olesà el sobrevolava. Una tàctica, si se’m permet, una mica primària i, almenys avui, del tot ineficaç. No només no ha permès l’Olesa empatar (tot i el miratge d’una pilota al travesser) sinó que hauria permès l’Amposta sentenciar el partit i estalviar-se el patiment final. Les limitacions i l’ansietat dels visitants combinades amb les accions d’un Pujol que s’ha fet perdonar –tot i que no calia- les errades de Palamós ens han permès conservar una secreta esperança d’aconseguir, almenys, un altre empat. Però avui (tot i que en el balanç general del partit d’avui l’Olesa ha sigut millor que l’Amposta i hauria merescut guanyar) hagués estat un premi minso que no hagués servit més que per endarrerir una setmana més debats que a la graderia ja es començaven a mantenir en veu baixa.

Sonarà estrany, però tant de bo haguem tocat fons a la jornada sis. Perquè voldria dir que, des d’ara, només podem anar a millor. Jo no desespero i confio que algun canvi, gros o petit, doni peu a la reacció i que es desplegui tot el potencial que s’intueix en aquesta plantilla. I si no, en última instància, facin com jo: descarreguin-se aquesta actualitazació del Pro Evolution Soccer 2009 (http://catenjoc.wordpress.com/) i facin campió d’Europa el CF Olesa. Qui no es consola és perquè no vol.

Nota final: mentre escrivia això, no sabia encara que l’entrenador olesà Barangé havia presentat la dimissió. Tant de bo sigui aquest el canvi, més gros que petit, que demanava a l’últim paràgraf.

Les errades es paguen car

Palamós 3 Olesa 1

Primera derrota fora de casa produïda en un dia estrany, un dimecres al vespre, jugant a 150 kms de casa i en un camp de gespa natural. La veritat és que comentant-ho desde la grada es pot dir que vam regalar els 3 gols però tampoc es pot assegurar que sense aquests regals haguéssim tret alguna cosa de positiva. Del partit poca cosa a comentar, prefereixo passar pàgina. Això sí, potser algun blogger que estava ahir al camp ens pot deixar el seu punt de vista de la situació.
Només queda fer com diuen en castellà borrón y cuenta nueva, i pensar en el trascendental partit de diumenge contra l'Amposta. Vista la classificació ara mateix és un rival directe i li vindria molt bé a l'equip sumar aquests 3 punts i no desenganxar-se dels equips de la zona mitja de la taula. Només queden 3 equips sense guanyar: nosaltres, Amposta i Castelldefels. Esperem que després del partit puguem dir que ja n'hem guanyat un.

Agafant confiança a la categoria

Olesa 0 Benavent 0

Portem 4 jornades i no hem guanyat, és cert. Però la meva sensació és que l'equip va creixent mica en mica. Ara desde fora potser pots veure les coses amb més claredat que desde dins i vaig a donar detalls del partit d'ahir, a veure si hi esteu d'acord:
- 1a part amb 3 ocasions clares del Benavent, on Pujol va estar providencial un altre cop. Nosaltres no vam acabar d'arribar, puc comptar un xuc fregant el lateral de la xarxa i poc més.
- La 2a part sota el meu punt de vista va ser de domini "local". Només començar ocasió claríssima de Raul i crec que es va fer mèrits per fer un gol. L'equip estava molt més posat i el Benavent potser també es va recular una mica més.
- Crec que l'àrbitre ens va cosir a faltes i faltetes a tres quarts de camp. S'ha de reconèixer que el jugador X.Gràcia les posava molt bé i que sempre hi podia haver sensació de perill.
- Aquest any costarà que li pitin un penal al Pele. Sóc dels que penso que encara que li fotin un tret desde la grada no li pitaran un penal.
- M'agrada molt la forma com acaba l'equip els partits. En els 4 partits disputats sempre s'ha acabat molt millor que el contrari i això és bona senyal. Crec que seguint en aquesta línia els resultats aniran arribant. Tots estàvem mentalitzats que seria una temporada difícil i s'està demostrant. Així que no ens podem desanimar.

I bé, dimecres a Palamós. Ja ho vaig dir en el seu dia. És lògic anar a jugar a Palamós un dimecres a les 20'30, preludi del pont de la Mercè? No es poden jugar les jornades inter-setmanals per proximitat geogràfica?

Després de Palamós ens visitarà l'Amposta. Per resultats, a hores d'ara es perfila com un rival directe, així que pot ser una bona pedra de toc.