Mitja Marató Espirall

Nova alegria, en aquest cas a la dura mitja que es disputa a casa. Marca pulveritzada en quasi 3 minuts, deixant el crono en 1h 24m 38s. Procedeixo a una petita crònica per qui la vulgui llegir.

La preparació començava dissabte al vespre veient el Barça a casa meva amb el Sergi Condis. S'inicia malament el tema però acaba increïble, ens estem acostumant massa bé últimament els culers. Ens quedem a riure una mica veient Punto Pelota, la roda de premsa de Tito Mou, por qué?, i a la 1 de la nit ens preguntem, què fem? Total, que ens anem a prendre un parell de cerveses pel centre de Vila. Com si fos una cursa de 10kms, entrem a un local, birra, entrem a un altre, birra i cap a casa a dormir. Tot a l'sprint, millor marca personal se'ns dubte.

Diumenge matí, havent dormit escassament 5 hores, toc de diana a les 8, pastís de carbohidrats com sempre, cafè i cap a l'Espirall mentre que el Sergi s'anava a fer el seu entrenament del dia. Em té por en distàncies superiors a 10kms, sap que sóc un diesel que amb els kms va a més i per això s'amaga, què hi farem :-) . Ens veuríem més tard a l'arribada, ell d'espectador i jo per allà corrent.

Recullo el dorsal ben d'hora i faig temps mentre anem parlant amb amics i coneguts que trobem. Per cert, dorsals exhaurits uns dies enrera, això del córrer és un no parar.
Faltant uns 25 minuts me'n vaig a calentar, ja que tocava sortir ben preparat. "Només" eren 21kms i s'havia de sortir desde el principi a tot trap, per això em col.loco molt endavant, cosa que no acostumava a fer però conforme vaig progressant m'hi estic acostumat més.

A quin ritme volia anar? A principis de setmana em rondava pel cap anar a un ritme al voltant de 4'05''-4'08'' però conforme van anar passant els dies em van anar convencent de que a 4' el km ho podria aconseguir, que amb el treball de marató que portava i el temps que havia fet era un ritme que podria aguantar. Així que em vaig anar convencent de les meves possibilitats, perquè no. Endavant doncs!

Es dóna la sortida i com ja vaig comentar en la prèvia, es fan uns kms previs dintre Vilafranca. Baixadeta per Cta.Igualada i Av.Tarragona fins al Domo i tornada amunt. Faig els 3 primers per sota de 4' entre 3'52 i 3'55 i em deixo portar. A l'aventura penso, ja ens ho trobarem si s'escau.

Just abans de sortir de Vilafranca, amagat en un grupet

Sortint ja de Vilafranca el terreny és bastant puja-baixa, així que vaig marcant parcials amb uns escassos segons per sobre o sota de 4' fins pràcticament el km.8. La cosa va bé, anem al voltant de 4' el km però ara venen 4kms durs, desde Vilobí fins a Guardiola de Font Rubí. Aquí tocarà patir i sóc conscient que perdré algo de temps però que a la tornada el puc recuperar si li foto el que s'ha de posar.
Passo el km.10 en 40'24'', posició 72, i el terreny segueix castigant. 40'24'' i llavors penso que fa temps que no faig una cursa de 10kms en condicions, quan podria fer ara? 38'? Ràpidament me n'oblido i torno a cursa.

Faig 3kms seguits entre 4'17'' i 4'22'' i passa lo pitjor un cop arribo a Guardiola, faig el gir i em prenc el Coup de Fouet de rigor. Ara toca llançar-se a per totes fins al km.17, són 4,5 kms per aprofitar i la veritat és que ho faig. Rodo entre 3'47'' i 3'51'', recuperant el temps perdut durant la pujada.

Tram de tornada, prop de Guardiola

L'arribada a Vallformosa, km.17, és el següent punt clau, seran uns 2kms de pujada, no tan brusca com la de l'anada però amb les cames pesades serà un bon repte. Es fa dura però em noto fort i deixo als que m'acompanyaven i mica en mica vaig atrapant a uns de davant. Això encara em dóna més ales per acabar més fort encara. Faig del 17 al 19 en 8 minuts i 13 segons i als dos últims tornem a a apretar. 3'53'' al 20 i Vilafranca a les portes. Miro el crono i em veig sub 1h25, així que apreto i dono el que em queda. Foto el km més ràpid de la mitja en 3'45'' i tinc l'arribada a 100 metres. Últim esforç, sento els crits de mons pares que estaven per allà i el Sergi i creuo l'arribada fent un temps d' 1 hora 24 minuts 38 segons, posició 58, MMP de nou, tirant per terra els 1h27m20s que tenia d'octubre a Mollerussa.

100 metres abans de l'arribada

Últim esforç

Sento una gran felicitat interior, un esforç de tantes setmanes recompensat en 15 dies inimaginables per mi fa uns mesos enrera. El córrer ha estat una escapatòria per alguns mals moments que he passat i això em llibera i em permet oblidar-me de tot. Disfruto i per mi això és el més important.

Les 6 hores en pista de dissabte que ve:

I com que això no para, aquest dissabte última prova que em prendré en serio aquest 2011, les 6 hores en pista que organitzen els Corredors.cat, tot un repte nou per mi. Amb ganes de provar-ho estic i poder dir que sóc ultrafondista, un pas més cap a no sé on, jaja.
Ja faré un previ per parlar de com pretenc encarar-ho, però la idea seria sortir a un ritme entre 4'45 i 5' el km fins que el cos aguanti. Però d'això ja en parlaré dijous o divendres.

Salut!