Els millors desitjos pel 2008

3x3 al Palau Blaugrana

Per tancar l'any ahir vam fer un 3x3 al Palau Blaugrana, no és tant difícil això del bàsquet! Si ho arribo a saber abans ..... Ja podré dir que he jugat alguna vegada al Palau i he pogut fer més d'un triple. Aquí teniu una instantània d'una penetració a canasta. Amb la broma vam disputar 5 partidets de 15 minuts i vam arribar a semifinals, no està malament per ser uns novatos en això del bàsket.


Tanquem l'any i en comencem un de nou
Doncs s'acaba l'any,uns diran que per fi s'acaba i d'altres diran que no hauria de finalitzar mai el 2007. El que és irremediable és que d'aquí poc entrarem al 2008 i tothom es farà pròposits pel nou any que començarà.
En el terreny esportiu el 2007 ha estat fantàstic, ascens a la Regional Preferent i de moment lideratge a la nova categoria. Espero que el 2008 ens porti un nou ascens a la 1a Catalana.
Per lo demés, molta salut per a tothom, treball i felicitat per a tothom. Això és lo primordial, el que vingui de més benvigut sigui.
Bona entrada d'any!

Bones, boníssimes festes

Olesa 3 Vic 0

Després de la trascendetal victòria de dissabte davant del Vic i aconseguir acabar l'any com a liders, s'acaba un 2007 gloriós. Contra el Vic vam fer un partit molt bo i sino arriba a ser pel porter visitant s'harien pogut veure 2 o 3 gols més a favor. Al final com era lògic, victòria molt celebrada per tots els que composem l'equip i que ens fa convèncer de que es pot arribar a fer algo gran aquesta temporada. S'acaba l'any i la classificació queda així en quan a equips importants:

Olesa 32 punts
Granollers 28 punts
Parets 28 punts
Vic i Canovelles 26 punts
Llagostera 22 punts
Rubí 22 punts

A aquestes alçades ja descarto el Bellavista (17 punts, a 15 de nosaltres). En canvi el Rubí acaba l'any guanyant dos partits consecutius i en franca progressió, igual que el Granollers que s'ha tornat a col.locar segon. El Llagostera acaba amb 22 punts molt per sota de les seves possibilitats segons la meva opinió.
Penso que la clau de la lliga estarà en seguir mantenint el nivell a casa perquè a fora anirem sumant punts de tant en tant. Desde que vaig arribar a Olesa hem jugat 25 partits a Olesa, amb 19 victòries, 6 empats i 0 derrotes. Sí,sí,estem invictes a Olesa i és un nou repte que tenim fins a final de temporada.

Ara a disfrutar d'uns merescuts dies de vacances, a recuperar-se de la petita lesió i perquè no, oblidar una mica el futbol que ja tindrem temps de pensar-hi a partir del dia 2 de gener.

Desitjar a tothom que llegeixi o hagi llegit alguna vegada aquest blog un Bon Nadal, el Feliç Any encara no el desitjo perquè tornaré a escriure abans d'acabar l'any.

Empat agredolç

Olesa 1 Palau Solità 1

Marco, em lesiono i per postres no guanyem. Per un dia que faig un gol ja podríem haver guanyat,no? El partit va transcórrer amb un Palau que va sortir bastant fort, un equip rocós que sabia el que venia a fer. Tot i això, el partit estava igualat a 0 fins que al minut 40 va arribar el meu primer gol de la temporada(i espero que no únic). Aprofitant el rebuig al pal en una falta vaig fer pujar el 1-0 al marcador. Així vam arribar al descans.
Ja no em trobava bé durant el partit degut a una molèstia en els isquio-tibials de la cama esquerra i per precacució al descans vaig decidir no continuar. Per experiència pròpia no volia tornar a lesionar-me amb una possible rotura que ja havia tingut fa uns anys i vaig demanar el canvi.
En la segona part ens van empatar només començar i el partit va transcórrer amb molta igualtat però sense destacar moltes ocasions clares, encara que en vam gaudir d'un parell i d'un gol anulat que desde la meva posició no puc jutjar, però que els meus companys van dir que no era pas fora de joc. Però en fi, un cop acabat el partit ja no s'hi pot fer res i només queda pensar en el partit del pròxim dissabte contra el Vic, segon classificat que ahir va golejar al Parets 5-1.

Parets 0 Olesa 2

Sens dubte matinal amb un gran protagonista : el vent. De vegades penso que partits així s'haurien de suspendre perquè és un gran incovenient per la pràctica del futbol.
Pel que fa al partit, victòria i pas de gegant davant el co-líder i equip inexpugnable a casa seva. Dos gols a la primera part, un de rebot i l'altre de vaselina d'Arturo van significar 3 punts importantíssims en un partit que va ser més tranquil del que es podia preveure al principi. Un Parets que només va tenir dues ocasions en tot el partit i ja amb el 0-2 al marcador, malgrat el que es pugui dir en els mitjans informatius. No vam fer un gran partit nosaltres? Correcte, vam ser pràctics, com s'ha de demostrar en els partits clau, com vam fer la temporada passada en molts partits importants, amb una serietat en tot l'equip que quan es posa les piles hi ha pocs equips que ens puguin superar.
Si juntem la victòria amb els resultats donats aquesta setmana ens quedem líders amb 3 punts d'avantatge al Parets, 5 al Vic, 6 al Granollers, 10 al Llagostera, 11 al Bellavista i 12 al Rubí. No està malament el botí aconseguit fins el moment. Som regulars i la clau és continuar sent forts a casa, perquè si cumpleixes la mitjana anglesa ( 3 punts a casa i 1 a fora = 68 punts) puges quasi amb tota seguretat i de moment ho estem aconseguint.
Queden dos partits per anar de vacances i els dos a casa, contra el Palau Solità i el Vic. No cal dir que si traiem els 6 punts ens anirem de vacances ben tranquils i complint un 2007 molt existós en el pla personal:ascens a Preferent i liderat momentani a Preferent.

Victòria balsàmica

Olesa 2 Canovelles 0

Diuen que després de la tempesta ve la calma i això és el que ha passat aquesta setmana. Després de la primera derrota de la temporada a Ripollet, (però la decepció més gran va ser la imatge donada) ens visitava el quart classificat Canovelles que venia de guanyar al líder Parets.
L'equip es va sobreposar a una setmana mogudeta i va aconseguir una victòria molt important, demostrant una gran actitud i sabent estar en tot moment en el partit. Dos gols, un a cada part d'Alex Martinez i Dani Duran van donar 3 punts més que ens permeten recuperar de nou el liderat(compartit amb el Parets, el nostre pròxim rival).

La jornada ens ha estat de nou favorable en quan a marcadors. A l'empat del Parets a casa, se li ha de sumar la derrota del Llagostera al camp del Sant Cugat, l'empat del Vic a casa contra el Ripollet i el del Rubí a Berga.
Deixant de banda el partit, comentar que aquesta setmana hem canviat els dies d'entrenament per això del pont de la Puríssima: vam entrenar ahir dilluns,entrenarem avui dimarts i dijous farem un partit amistós a ... Esparreguera. Sí,sí, derby al camp de l'equip contra el qual l'any passat vam celebrar la festa de l'ascens. No deixa de ser un partit amistós on es podran fer moltes proves de cara a posteriors partits, però de ben segur que cap dels dos equips voldrà perdre.

Primera derrota

Derrota sense paliatius la soferta ahir a Ripollet en un mal partit. Si exceptuem els primers 15 minuts on vam embotellar totalment al Ripollet gaudint d'un parell de bones ocasions, la resta del partit va ser un constant voler i no poder. Un gol a la sortida d'un corner i un contraatac només començar la segona part van provocar la primera derrota de la temporada. No queda més que treballar i aconseguir una victòria el pròxim diumenge contra el Canovelles.
Per sort i veient els resultats, la situació queda bastant semblant si exceptuem que el Vic s'ha col.locat a un punt nostre. M'ha sorprès molt la derrota del Llagostera a casa contra el Taradell per 1-4 i més esperada era la derrota del Parets a Canovelles.

Avui no tinc ganes d'escriure res més, seguiré buscant a veure si trobo les ovelles negres de Can Barça i arreglem una mica la situació.

Victòria "preciosa"

Rubí : pedra preciosa, pedra de la confiança. Portadora de bona sort en el joc.
Doncs ahir va servir per confirmar que no sé que és el que tenim però estem tocats per una vareta màgica i que inclús jugant amb 10 vam tenir la força per fer un gol i emportar-nos el partit. Un partit jugat de poder a poder(sempre dintre els límits que permet el camp de terra,perquès és lamentable) entre dos grans equips i que es va decantar per l'encert de Pelegrín en un penal molt clar que li van fer a manca de 10 minuts. El partit va transcórrer amb ocasions per dues bandes i potser el resultat més just hauria estat l'empat, però una vegada més vam decidir en els minuts finals i quan estàvem amb inferioritat numèrica. Tot i això vam seguir jugant amb 3 defenses i no renunciant a res.
Del Rubí havia llegit que era una setmana difícil pel míster d'ells però van posar les coses molt dificls amb bons jugadors sobre el terreny de joc, com ara Cholo, Miki Corominas i Fernando Kroeff, el pitxitxi del Rubí i de la categoria però que ahir no va tenir sort en la seva especialitat que és el xut a mitja distància i en les faltes directes.

Com que s'han complert 10 jornades de lliga deixo la classificació amb els equips que vaig catalogar com a favorits.

1. Parets 24 punts
2. Olesa 22 punts
3.Vic 18 punts
4.Llagostera 17 punts
6.Rubí 14 punts
10.Granollers 13 punts
12.Bellavista 13 punts

La victòria és d'or perquè deixa el Rubí a 8 punts de l'Olesa i superem el partit d'ahir i el del diumenge passat a Granollers amb 4 punts(ja se m'ha passat en part el regust amarg de l'empat a Granollers). El Vic i el Llagostera(repeteixo que és el gran candidat) ja s'han col·locat a la zona noble i mala època pel Rubí,Granollers i Bellavista. Lògicament és d'admirar la trajectòria del Parets, cosa que ningú esperava, però es manté a dalt per mèrtits propis.
Diumenge que ve ens desplacem a Ripollet, un equip que ve de dues derrotes consecutives, amb canvi d'entrenador i que voldrà ser el primer equip en derrotar-nos ... i ja portem 10 jornades. Que duri ....

Com ho diuen allò ... "Manos arriba esto es un atraco"

Doncs sí, no hi ha més qualificatius per catalogar la victòria que no ens ha deixat aconseguir el col.legiat de torn avui a Granollers. S'ha equivocat greument i el que és pitjor i em sap greu dir-ho : a consciència. Era sabedor del partit que es jugava i de la situació de cada equip. Però marques el 0-1 i a continuació penal en contra i gol;marques el 1-2 i al cap d'un minut penal i gol en contra. Però el pitjor de tots és que són inventats i el que m'indigna més és l'actitud de l'àrbitre, xulesca i prepotent. Sabia el que es feia i ha actuat, i ho torno a repetir, a consciència. Hi ha àrbitres que xiulen i després reconeixen que s'han equivocat i és d'admirar perquè ser àrbitre trobo que és complicat i es poden posar nerviosos en un determinat moment, però no es pot anar a un camp i xiular dos penals de la manera que els ha xiulat i mostrar una actitud tal com la seva.

Del partit es pot dir que ha estat un gran partit de futbol entre dos equips que han buscat la victòria en tot moment i que segons el meu punt de vista hauríem d'haver guanyat inclús amb l'actuació aribtral en contra. Hem tornat a fer un gran partit i hem demostrat que podem estar allà dalt lluitant per l'ascens i que ens els partits importants millorem molt. M'alegra saber almenys que sortint del camp algun afeccionat del Granollers ens digués que havíem demostrat ser un gran equip. Em quedo amb això.
La setmana que ve nou partit a casa contra el Rubí(un altre gallet) on s'ha de fer bo el punt d'avui i mostar la mateixa solidesa d'avui. Per cert, 9 partits i cap derrota, som l'equip de Catalunya de categoria més alta imbatut. I que duri!
D'altra banda, no voldria passar per alt la situació que es viu al FC Vilafranca. Apartar de l'equip 4 jugadors després de 3 derrotes consecutives dient-los que es busquin equip, perdre avui 4-0 i encadenar la quarta derrota consecutiva portarà una setmana moguda a l'equip. A més, pel que es pot sentir la gent està d'ungles amb el cos tècnic i el president es manté expectant mirant els toros des de la barrera. Hi haurà moguda .... Grans pressuposotos no asseguren els èxits, perquè després diguin de l'Olesa.

Nova victòria ... i estrena

Després de dos empats consecutius, s'havia d'aconseguir la victòria de la manera que fos. Com sempre i sigui la categoria que sigui, no hi ha rival petit i un cop més ho va demostrar l'Amer. A la primera part van gaudir de 3 bones oportunitats de gol que van desaprofitar encara que nosaltres també en vam tenir de molt clares i inclús es van anular dos gols, un a cada equip, per fora de joc.

A la represa, vam agafar el domini del partit i l'Amer es va quedar amb 10 i nosaltres volcats a l'atac, dos defenses, tots endavant i campi qui pugui. I a les acaballes del partit una jugada personal de Raul va servir per donar-nos 3 punts importantíssims que ens permeten seguir en les posicions de privilegi.

Veient els resultats de la jornada, el Parets està molt fort i els que s'estan col.locant bé són el Vic i el Rubí. Per contra, sembla que el Granollers es desinfla (es queda a 6 punts) i el Llagostera va patir una derrota totalment inesperada que els deixa a 7 punts nostres. Està clar que no és res definitiu però sempre és important anar fent coixí amb equips que han de ser punters en la categoria.
La pròxima setmana visitarem precisament el Granollers, una prova de foc a camp contrari en la que seria important sumar quelcom de positiu. Ells tindran l'obligació de guanyar per no quedar-se despenjats i és un factor que hem d'aprofitar.

Ui, què és això ?

Doncs el dimecres passat vaig estrenar el meu cotxe. Aquí en teniu un parell de mostres.

Empat decepcionant

Mala línia de joc. No puc qualificar d'altre manera la línia de joc que estem portant en els ultims partits. Hem entrat en un sotrac de joc i això es nota molt en els partits, perquè no és un equip confeccionat per jugar sense la pilota i quan no es té, que últimament és molt de temps, es pateix massa. El passat diumenge a Gironella si no arriba a ser pel porter Pujol haguéssim perdut ja que no vam tenir cap ocasió de gol durant els 90 minuts.
No m'extendré en resumir el partit perquè ja el tenim bastant oblidat, poc joc i cap ocasió de gol en 90 minuts. Pel contrari, el Gironella va gaudir de 3 o 4 ocasions claríssimes de gol i no les van saber aprofitar.
Si mirem els resultats de la jornada, és una oportunitat desaprofitada per obrir una mica de terreny respecte Granollers, Rubí i Llagostera, però després del partit jugat crec sincerament que vam guanyar un punt més que perdre'n dos.
Diumenge que ve esperem arreglar la situació contra l'Amer i tornar al camí de la victòria, ja que ens fa molta falta recuperar la confiança perduda amb un bon resultat i veure de nou l'alegria a l'equip. Sembla mentida això del futbol, anem primers i no estem contents perquè sabem que podem donar molt més. Igual més endavant es juga molt millor i no s'aconsegueixen resultats, llavors direm que val la pena ser més pràctics i treure els partits endavant, o no?

Aquí en acció un servidor fent la creu.

Primer bloc de 6 partits : 14 punts de 18

La primera prova de foc es va saldar amb un empat davant un gran equip que va demostrar la condició de gran favorit per assolir l'ascens. El partit va transcórrer amb un domini del Llagostera, principalment amb una ocasió de falta del seu davanter Casagran(ex Palamós) al travesser. Però ens vam avançar abans del descans amb un nou gol de Pelegrín i poc després es va produïr l'expulsió d'un davanter del Llagostera, en David Costa(ex golejador de la FE Figueres a 1a catalana).
A la segona part el Llagostera va seguir apretant tot i jugar amb 10, amb dues grans ocasions del davanter Montes(ex Cassà). La veritat és que van apretar molt i van demostrar que tenen jugadors de gran nivell. Però el resultat es mantenia 1-0 fins que al 85 es produeix la segona expulsió del Llagostera, en aquest cas l'altre davanter, Casagran. Semblava que el partit estava acabat però va arribar una falta a dos o tres metres de la frontal de l'àrea i la van clavar a l'esquadra, just en el minut 90. Per ser sincers, s'ho havien merescut però va fer mal pel moment i la proximitat de la victòria. Encara hi va haver temps per dues expulsions més, una per cada equip i així va finalitzar el partit.
Menció a part per l'actuació de l'àrbitre del partit. Qui em coneix ja sap que sóc del tot objectiu i així ho podeu comprovar en els comentaris d'altres dies, però certes actuacions dels àrbitres et fan desquiciar. Va mostrar excessives targetes de manera innecesària cap a ambdósequips per simples planxes o per faltes que vaig trobar del tot normals. Però el que em va semblar extravagant va ser el següent. Comença la segona part amb 1-0 i el Llagostera amb 10 i nosaltres amb 11 jugadors. Es produeix una entrada brutal del central Vallejo(ex Cassà) a prop de la banda que s'emporta per davant a Pelegrín. L'àrbitre mostra la targeta groga quan tothom esperava la vermella i ens acostem a l'àrbitre a preguntar-li el perquè de la groga. I sento que diu( i molts jugadors de l'Olesa i del Llagostera eren allà) :"Ha sido una entrada como muchas más. Además, no puedo dejar al otro equipo con 9 a estas alturas de la segunda parte". Increïble! Immediatament vaig comentar la jugada amb alguns jugadors del Llagostera i arribàvem a la mateixa conclusió : "Això no ho pot dir un àrbitre, que busqui un altre motiu". Havia ensenyat targetes per simples faltes i en canvi no treia la vermella per aquesta falta. I que consti que la cordialitat entre els jugadors va ser del tot correcte. Jo crec que arbitar és difícil, però hi ha vegades que els àrbitres de vegades ho fan més complicat. Un dels grans problemes que veig en l'arbitratge actual és la llei de la compensació. Què n'opineu?
L'alineació va ser la següent : Pujol - Francis - Rafa Bellés - Fos - Manolo López - Xavi Morón - Dani Duran - Arturo - Pelegrín - Alex Martinez i Baroni. També van entrar Gonzalo, Maca, Floren i Palote.
La setmana que ve partit a Gironella, a intentar recuperar els punts perduts i mantenir les posicions de privilegi.

Un esglaó més ... cap a l'ascens?

Faré cas al titular que em suggeria el Lucho en cas de victòria(però li afegiré un interrogant), tot i que no m'agrada gens parlar d'ascens a aquestes alçades de lliga. Però el partit disputat ahir sobre un impressionant camp de gespa natural va ser dels que es diuen que és on es guanyen les lligues. El pitjor partit de llarg que hem fet en molt de temps, que es va posar totalment en contra a la segona part quan perdíem 1-0 jugant contra 10 i vam tenir la fe o digueu-li com vulgueu, encara no sé com, per remuntar el partit. Només s'havia de veure la cara dels nostres jugadors durant i després del partit, ningú sabia què ens passava, sabíem que no rutllàvem però no hi trobàvem remei. Inclús en acabar el partit tots vam coincidir "Hem jugat de pena, però demà mirarem el diari i estarem a dalt de tot". Però hem de pensar que d'altres dies jugarem millor i no guanyarem, per tant a passa pàgina ràpidament.

M'abstendré de fer crònica del partit perquè no val la pena,ens van superar en totes les facetes menys en el marcador. L'Escala és un equip replet d'argentins, segons ens van comentar només tenen 2 jugadors de Catalunya! I dubto molt que perdin molts punts a casa ja que el terreny de joc i el ritme que tenen en aquesta superfície els aporta avantagte respecte al rival.

Això sí, hi ha una cosa que no la puc passar per alt, l'expulsió del porter local va ser totalment justa, mà fora l'àrea i per tant expulsió, quan en Pelegrín encarava la porteria rival per fer gol. Ho dic més que res per totes les cròniques subjectives que es veuen en els mitjans de comunicació.

L'alineació amb la qual vam jugar va ser : Pujol - Francis - Rafa Bellés - Fos - Manolo Lopez - Xavi Moron - Pelegrín - Gonzalo - Dani Duran - Alex - Floren. A la segona part també van entrar : Arturo, Raul, Baroni, Palote i Maka.
I per la setmana primera gran prova de foc : Olesa - Llagostera. Se'ns dubte serà un partit que ens indicarà moltes coses, perquè nosaltres no hem jugat contra cap equip de dalt i el Llagostera és un equip que ja vaig comentar que era un dels meus favorits, per no dir el màxim. Només s'ha de recordar la famosa promoció contra el Cassà en la meva última temporada a Vilafranca i la quantitat de jugadors que tenen d'aquell equip.

Molt més que 11 jugadors

El meu titular defineix el que va ser el partit que vam guanyar 3-0 al Lloret. Afrontàvem el partit amb 3 baixes significatives, una en cada línia: en defensa el Rafa Bellés, al mig del camp l'Arturo i al davant el Palote. I a més a més la baixa del míster degut a motius personals. Els van substituïr Capilla, Gonzalo i un dels golejadors de la temporada passada, Dani Duran. L'equip no es va ressentir i es va fer un partit poc vistós per l'afeccionat però pràctic i resolutiu pels tècnics i jugadors.

El partit va començar amb forta pressió del Lloret que impedia que puguéssim fer el joc que més ens agrada. Això va fer que fos un partit més de contacte, de lluita i de joc directe. La primera part va transcórrer amb alguna ocasió esporàdica per part nostre i fruit d'un córner directe, en Xavi Morón posava el 1-0. Va ser un gol produït en gran part per l'errada entre el porter i un defensa que estava al pal del Lloret, però que va fer que el partit canviés completament perquè arran d'això el Lloret va tenir que estirar les seves línies.
Només començar la segona part, en dos ràpids contraatacs, van venir els dos gols restants, obra d'Alex i de Pelegrín. A partir d'aquí es va finiquitar el partit, el Lloret va abaixar els braços i va començar el carrusel de canvis en cada equip. Era qüestió d'esperar el final del partit i sumar 3 punts més, que sumats a l'empat del Granollers, fa que tornem a posar-nos al capdavant de la classificació junt amb l'esmentat Granollers.
L'alineació amb la qual vam jugar va ser : Pujol - Francis - Capilla - Fos - Manolo Lopez - Xavi Moron - Pelegrín - Gonzalo - Dani Duran - Alex - Floren. A la segona part també van entrar : Maka, Baroni, Raul, Albert i Miki.
La setmana que ve excursió a l'Escala. Juguem a les 5 de la tarda.

Un empat i gràcies

Sant Cugat - Olesa 1-1

No va ser un bon partit el disputat el diumenge a Sant Cugat. Visitàvem el camp d'un equip que no havia sumat cap punt en els dos primers partits, però això a aquestes alçades lliga no es pot tenir gens en compte. L'equip mai es va trobar còmode davant la forta pressió que exercien els jugadors del Sant Cugat i això va fer que el partit no fos molt vistós. A la primera part destacaria una ocasió claríssima del Sant Cugat a la sortida d'un corner(no sé com no van fer gol,a un metre de porteria) i un xut de falta directa de Pelegrín i una rematada en un córner del Rafa Bellés que el porter va desviar novament a córner.
A la segona part sí que vam començar tenint més el domini i va arribar el penal a favor nostre(sincerament a mi em va semblar molt dubtós) i que va transformar en Pelegrín fent el 0-1. Només fer el gol, sabíem que a la mínima jugada dubtosa l'àrbitre miraria de compensar amb un altre penal. I va ser de penal com ens van empatar,això sí, el penal va ser tan clar com innecessari. D'aquí al final, ho vam intentar però ahir no era el dia i l'empat va ser un resultat del tot just.
Conclusió : un puntet més sumat a fora que s'ha de reafirmar el diumenge a casa contra el Lloret. Hem perdut el liderat, que ha passat a mans del Granollers però no passa res, no és moment de pensar en liderats sinó d'estar ocupant els llocs capdavanters i no perdre pistonada amb el grup de dalt.
Des d'aquí agraïr també els crits d'ànim dels Green Warriors desplaçats a Sant Cugat.

Foto : Regionalpreferent.com

L'alineació va ser la següent : Pujol - Francis - Rafa Bellés - Fos - Manolo Lopez - Xavi Moron - Pelegrín - Arturo - Palote - Alex Martinez - Baroni. A la segona part també van sortir : Raul - Maka - Capilla - Dani Duran.

6 de 6

Victòria contra el Taradell 2-1

Debut a casa contra el Taradell i victòria curta però segons el meu punt de vista justa.
La primera part ha estat de domini nostre i ben aviat ens hem avançat amb un remat de cap del Rafa Bellés. L'equip ha intentat fer el joc que li agrada, sortir des de darrera amb la pilota controlada i creant ocasions de gol tot i les dificultats que presenta el camp de terra d'Olesa. Es pot dir que el resultat al final de la primera part ha estat curt pels mèrits fets.

Celebració del primer gol

A la segona hem sortit una mica relaxats, ens va passar igual a Vilassar de Dalt, i el Taradell se n'ha aprofitat per fer el gol de l'empat. Llavors hem tornat a apretar i en una passada de l'Alex Martinez agafant la defensa sortint, en Baroni, venint des de darrera, ha elevat la pilota per sobre el porter visitant fent el 2-1 definitiu.
Repeteixo, crec que la victòria és merescuda per nosaltres donades les oportunitats d'uns i d'altres. Seguim al liderat, tot i que és anecdòtic a aquestes alçades de la lliga, però sempre dóna més confiança començar la lliga guanyant i fent 6 punts dels 6 possibles. L'alineació que vam presentar va ser la següent : Pujol - Francis - Rafa Bellés - Fos - Manolo Lopez - Xavi Moron - Pelegrín - Arturo - Palote - Alex Martinez - Floren. A la segona part van entrar també : Dani Duran per Floren; Baroni per Pelegrín i Raul per Palote.
Diumenge que ve desplaçament a Sant Cugat del Vallès per enfrontar-nos a un equip que ha perdut els 2 partits de lliga,això sí, tots dos per la mínima, símptoma de la duresa de la categoria.

Resultats del Penedès

Pel que fa al futbol del Penedès, deixeu-me comentar també la nova victòria del Vilafranca a Palafrugell per 0-1 que el col·loca als llocs d'ascens. Victòries mínimes però al cap i a la fi s'aconsegueixen els 3 punts que és el que compta.
L'Espirall ha estrenat la gespa artificial amb un empat a 2 i el que és més lamentable és que el partit ha acabat amb incidents i mastegots segons he sentit i llegit.
Dissabte vaig estar veient el Moja - Molanta de 2a regional amb resultat d'1-3 pel Molanta. Pel que vaig veure no em va desagradar el renovat Molanta; per altre banda el Moja haurà de treballar molt per salvar la categoria.

Maneta de benvinguda a la Preferent

La veritat és que es fa quasi impossible imaginar un inici tan espectacular com el que vam tenir ahir diumenge a Vilassar de Dalt. 0-5 i liderat que sempre fa il.lusió.
L'equip va fer un partit molt seriós en totes les línies i a la mitja hora de joc ja teníem el partit molt encarat amb dos gols de Xavi Morón, el primer amb una gran passada de l'Alex Martinez (Andrés pels coneguts) i el segon en aprofitar un regal del porter del Vilassar, al qual se li va escapar la pilota de les mans i el nostre crack la va posar a dins com dient "Doncs gràcies".
A la segona part, el tercer gol obra de Oscar Palote va ser la "puntilla". Més tard arribarien dos gols més, obra del tinent Rafa Bellés de cap en una falta lateral i de l'Arturo "Biarnés" fent una vaselina al porter amb total tranquilitat.
Al final doncs 0-5 i lo millor de tot, la sensació que l'equip va donar. A més ens vam poder treure l'espina de l'últim partit de pre-temporada disputat a casa contra el Martorell.
L'alineació que vam presentar va ser la següent : Pujol - Francis - Rafa Bellés - Fos - Manolo Lopez - Xavi Moron - Pelegrín - Arturo - Palote - Alex Martinez - Floren. A la segona part van entrar també : Raul - Baroni - Dani Duran - Capilla i Gonzalo.

La setmana que ve partit a casa contra el Taradell però mentrestant aquesta setmana torna la Champions League. Ens espera una setmana complicada pels culés, dos partits a casa en teoria complicats (Lyon i Sevilla) i segons com acabin hi pot haver la primera tempesta de la temporada al Camp Nou.
I un últim comentari dels resultats del futbol penedesenc: el FC Vilafranca sembla que està en bona línia o almenys això diuen els resultats, victòria a casa contra el Benavent i 7 de 9 punts possibles; gran victòria de l'Espirall per 1-4 al camp del Vilanova B en 1a regional; i en 2a regional sorprenent la golejada(no la victòria) de la Múnia per 8-0 al Torrellenc, que recordem que ha baixat de 1a regional.

Kick-Off a la lliga

Després d'una pre-temporada curta i amb els següents resultats,

Sitges - Olesa 1-0
Sant Mauro - Olesa 2-4
Sant Ildefons - Olesa 0-2
Vallirana - Olesa 2-2
Sant Joan Despí - Olesa 2-4
Vilanova Camí - Olesa 1-2
Olesa - Martorell 1-3

aquest diumenge dia 16 de setembre comencem la lliga, concretament al camp del Vilassar de Dalt. No tenim gens de referències d'aquest equip ni de quasi cap de la categoria. És un grup totalment desconegut per mi, ja que és el grup de la Barcelona nord i Girona i les dues temporades que he jugat a Preferent ho he fet en l'altre grup (Barcelona sud, Tarragona i Lleida).
Aquest any ja visitarem camps amb més nom i història com ara Granollers, Rubí, Vic, Sant Cugat,... A priori els favorits que crec que lluitaran per l'ascens tenint en compte d'on venen, el realitzat la temporada passada i com s'han reforçat són 4 : Granollers, Rubí, Llagostera i Bellavista Milán. Els dos primers són històrics en caiguda lliure i s'han de recuperar del cop sofert en les dues últimes temporades; el Bellavista va acabar quart la temporada passada i va estar lluitant fins l'últim moment per l'ascens; i per finalitzar deixo el Llagostera, un equip plagat d'ex-jugadors del Cassà ( amb els quals vaig coincidir a la promoció per pujar a 1a catalana en la temporada 2004-2005) i reforçat amb jugadors molt experimentats a 3a divisió i 1a catalana.
He dit 4 però òbviament espero que nosaltres també formem part d'aquest grup d'equips i puguem fer una bona temporada i estar als llocs de dalt lluitant per qualsevol de les dues primeres places. Se'ns dubte tenim l'avantatge que anem de tapats, segur que quasi ningú ens coneix a la categoria i d'alguna manera ens en podem aprofitar sent l'equip sorpresa. L'altre factor que tenim a favor és el camp de l'Olesa: un camp de terra on segurament els equips contraris no es sentiran gens còmodes, sobretot degut al lamentable estat del terreny de joc que és el més semblant a una platja però en el qual la temporada passada no vam perdre cap partit i ja ens hi hem anat acostumant.

Arranquem de nou

20 d'agost de 2007. Va arrancar la nova temporada amb l'Olesa. Després d'haver aconseguit la nova categoria (Regional Preferent) i de gaudir 3 mesos de descans, va començar una nova aventura amb l'objectiu d'intentar lluitar per un nou ascens.
22 d'agost de 2007. Marxem de stage cap a Alp, a prop de Puigcerdà, fins el proper diumenge.

A continuació podem veure tots els partits de pre-temporada que farem :

29 Agost Sitges - Olesa 20'30 hores
1 Setembre Sant Mauro - Olesa 19 hores
2 Setembre Sant Ildefons - Olesa 18 hores
5 Setembre Vallirana - Olesa 21 hores
8 Setembre Sant Joan Despí - Olesa 20 hores
9 Setembre Vilanova Camí - Olesa 18 hores
11 Setembre Olesa - Martorell (Partit de presentació) 19 hores
16 Setembre Vilassar Dalt - Olesa ( 1er partit de lliga) 12 hores

Una experiència molt bonica

Bé, ja s'ha acabat per aquest estiu això de les curses. L'experiència ha estat molt positiva i se'ns dubte que quan deixi el món del futbol ja sé cap a on encararé els meus pròxims objectius. He corregut dues curses des de que es va acabar la lliga. La primera va ser el passat 23 de juny a Olesa de Montserrat, la cursa del foc de 10 km. La preparació era nul.la, ni un sol entrenament i a més a més el calçat esportiu no era l'idoni. Vaig acabar la cursa amb 48 minuts i pico,això era el de menys,el més important per mi era acabar-la i veure l'ambient d'una cursa d'aquestes característiques. En acabar em vaig dir "Mai més", tenia totes les cames bloquejades amb molt de dolor.

Però a partir d'aquí em vaig dir "Haig de repetir una cursa més aquest estiu" i em vaig anar preparant per la cursa del 28 de juliol a Aldaia (València). Aprofitant la visita que feia a la família, vaig anar a córrer amb el meu oncle Salvador, la meva cosina Astrid i el Jordi. La cursa era de 8 quilòmetres però les sensacions van ser totalment diferents, em trobava molt millor físicament i em vaig permetre inclús apretar durant l'últim quilòmetre. Resultat final, 37 minuts i el que és més important, vaig acabar la cursa molt més fresc i sense cap mena de dolor. Sí, eren dos quilòmetres menys però ni que els hagués corregut la sensació al final hagués estat la mateixa.

Com deia al principi, tinc pensat que quan deixi el futbol em dedicaré a les curses d'aquesta mena i progressivament i amb entrenaments adequats anar preparant el repte de la marató. Quina sensació es té al completar una marató?Diuen que és alguna cosa inexplicable, córrer 4 hores i veure el teu esforç recompensat al creuar la línia d'arribada.
Però ara per ara toca pensar que el dia 20 d'agost començo de nou la temporada amb l'Olesa, amb l'objectiu de fer una bona temporada i perquè no, intentar l'ascens a la Primera Catalana.

El Salvador i jo en acabar la cursa de 10km d'Olesa.